El diafragma és una estructura clau per al bon funcionament del sòl pèlvic.
El diafragma toràcic és el principal múscul respiratori encarregat de la inspiració.
Té forma de cúpula o paraigües i divideix el tronc en dues cavitats:
Cavitat toràcica: Conté el cor i els pulmons.
Cavitat abdominal: Conté estòmag, fetge, vesícula biliar, bazo, pàncreas, intestins, rinyons, bufeta, úter, ovaris i vagina.
Quan el diafragma es contrau durant la inspiració, descendeix, aumentant l’espai en la cavitat toràcica per a que s’expandeixin els pulmons i disminuïnt l’espai en la cavitat abdominal.
Per a entendre la relació que té el bon funcionament del diafragma amb el sòl pèlvic, es compara la cavitat abdominal amb un globus ple d’aigua o aire.
Aquest globus que representa l’abdomen està delimitat en la seva part superior per el diafragma toràcic, en el seu contorn per la musculatura abdominal i lumbar i en la seva part inferior pel sòl pèlvic.
Quan s’apreta un globus, aquest canvia de forma sense que canviï el volum d’aire/aigua en el seu interior. Degut a que el volum d’aigua/aire es concentrarpa en un espai més petit, hi haurà un aument de pressió. Això succeeix de la mateixa manera en el abdomen.
Si el diafragma es contrau o està massa tens, descendirà, empenyent cap abaix la paret superior d’aquest globus, de manera que aumentarà la pressió intraabdominal.
Si aquest aument de pressió es prolonga en el temps pot afectar al bon funcionament dels musculs que delimiten aquesta cavitat (musculatura abdominal i lumbar i per suposat el sòl pèlvic)
És sumament important que davant de qualswvol disfuncuió del sòl pèlvic s’alliberi el diafragma per a que hi hagi un bon repartiment de les pressions intraabdominals.