Durant l’embaràs, el cos d’una dona experimenta sensacions i canvis importants que preparen la pelvis i els teixits per al moment del part. Un dels recursos més recomanats per a aquesta etapa és el massatge perineal, una tècnica senzilla que pot ajudar a millorar l’elasticitat del perineu i prevenir esquinçaments perineals.

Abans del part és important conscienciar-se de la importància de conservar els teixits de la musculatura del sòl pelvià. Aquests són els encarregats de sostenir les vísceres pelvianes (úter, bufeta, recte), de controlar la força dels esfínters i de la femta, que produeixen la continència urinària i fecal. També tenen una relació directa amb els òrgans sexuals.

El massatge perineal sol explicar-se durant l’embaràs, especialment entre la setmana 32 i la 34 de gestació, entre 2 i 7 vegades per setmana i durant 10-15 minuts. T’ajuda a preparar el sòl pelvià per al part. Moltes dones reben aquesta recomanació, però no sempre saben exactament en què consisteix, per la qual cosa és molt important disposar d’aquesta informació clara sobre aquesta tècnica i la seva aplicació en l’etapa final de l’embaràs.

El massatge perineal és una mesura física o tècnica preventiva que es realitza en l’àmbit extern, a la zona del perineu (vulva i voltants), i a nivell intern, a l’entrada de la vagina. Té la finalitat de protegir el perineu del traumatisme durant el part. A més, ajuda a adaptar-se a la sensació d’estirament del perineu, permetent-ne la relaxació durant el part, i redueix el dolor perineal en el postpart.

S’ho pot realitzar un mateix, però sempre és més aconsellable que te’l faci la teva parella o un fisioterapeuta especialitzat en sòl pelvià. 

En fer aquest massatge augmenta l’elasticitat, afavorint la circulació sanguínia del perineu i facilitant la relaxació d’aquest pla muscular durant el part:

1. Redueix la incidència d’episiotomies i del dolor postpart.
2. Promou el coneixement de la mateixa anatomia corporal.
3. Permet la participació de la parella.
4. No té efectes perjudicials ni per a la mare ni per al fetus.

La realització del massatge no és tan senzilla com pot semblar i és necessari que un expert expliqui com realitzar-lo. És important tenir les expectatives adequades, ja que moltes pacients creuen que es tracta d’una pràctica més o menys plaent. I no és així. Pot arribar fins i tot a molestar una mica, encara que quan es practica bé no és dolorós.

Algunes dones mostren reticències a l’hora de tocar-se, en certs casos la dificultat ve condicionada per l’existència d’un abdomen gran que impedeix a la pacient accedir a la manipulació del seu perineu. També poden fer mal els dits a causa de la manipulació.

El massatge perineal durant la gestació és efectiu per reduir el trauma perineal i les episiotomies. L’aplicació d’aquest massatge fa que els teixits s’estovin i s’estirin, incrementant l’elasticitat del perineu perquè es vagi adaptant a aquesta sensació d’estirament, cosa que permet relaxar més aquesta zona durant el part.

Actualment, hi ha moltes dones que es fan el massatge perineal, ja que els beneficis estan demostrats:

• Evitar traumes durant el part.
• Retorna l’elasticitat de la musculatura després del part.
• Redueix les molèsties de les cicatrius de sutures per esquinçaments o episiotomies i fins i tot durant la menopausa, quan la baixada hormonal provoca una alteració del trofisme de la zona.

L’objectiu és aconseguir que la zona vulvar arribi al dia del part sense edema, que hi hagi una bona circulació i els músculs del sòl pelvià es mostrin distingibles.

És important tenir en compte que, encara que realitzem el massatge perineal, això no ens assegura que en el moment del part no ens hagin d’aplicar una episiotomia o es produeixi un esquinçament vaginal. Això dependrà de l’equip mèdic que atengui en el part, i d’altres qüestions que de vegades no es poden preveure ni controlar.

El que sí que podem assegurar és que el massatge perineal en si és beneficiós. No només per intentar evitar una lesió perineal, sinó que també farà que aquesta zona estigui més saludable i que es descongestioni, ajudant a evitar els incòmodes símptomes de pesadesa o congestió vulvar que es poden donar sobretot a l’últim trimestre de l’embaràs.

L’aplicació del massatge perineal pot ocasionar de vegades molèsties durant les primeres setmanes, però aquestes aniran desapareixent gradualment. Per evitar-les, s’ha de començar la tècnica sense forçar els moviments, donant temps als teixits perquè s’habituin al massatge.

Aconsellem fer el massatge amb moviments en “mitja lluna” i aplicant pressió en certs punts. Per realitzar-lo de forma més fàcil i comprensible per a l’embarassada, ens imaginem que l’obertura vaginal és com un rellotge i farem moviments en certes hores, com les 3, les 6 i les 9.

El massatge es pot aplicar amb diferents lubricants, però sobretot cal evitar utilitzar olis corporals amb perfums, ja que podrien irritar la zona vaginal. És important tenir en compte que el massatge perineal mai ha de fer mal o generar molèstia. Ha de realitzar-se amb moviments lents, aplicant pressió en el teixit i estirant de manera suau. 

Recomanem que la realització de la tècnica és millor fer-la amb l’ajuda del fisioterapeuta per garantir major seguretat i comoditat. És molt beneficiós acudir a un fisioterapeuta per preparar la zona, guanyar elasticitat i reduir el risc de les ruptures o episiotomies durant el part.

Per realitzar correctament el massatge, cal tenir en compte 6 passos per a la preparació:

1. Renta’t bé les mans. Les ungles han d’estar curtes i netes.
2. Buida la bufeta abans de començar. Això et donarà més comoditat durant la realització del massatge.
3. Si vols, pots ajudar-te d’un mirall, ja que així podràs visualitzar millor cada part.
4. Aplica’t compreses tèbies o realitza el massatge després d’haver-te dutxat.
5. Col·loca’t còmodament. Pots optar per estar ajupida, semi asseguda o recolzada directament a la paret.
6. Si es realitza automassatge, és més fàcil utilitzar el polze. Per a la parella serà l’índex o el dit del mig. Sobretot, lubrica els dits amb un oli abans de començar.

Quan hàgim fet aquests passos, ja podríem començar amb la realització de la tècnica. 

1. Introdueix els dits a la vagina 3-4 cm, es realitzarà sempre amb un sol dit, i si no resulta dolorós, es podrà fer progressivament amb dos dits més endavant. Pressiona cap avall i cap als costats de la vagina amb un moviment de balanceig ferm, però delicat, estirant la zona fins que es noti una lleugera sensació de coïssor o cremor. A continuació, llisca el dit des de la vagina cap a fora i viceversa, mantenint una lleugera pressió durant uns 2 minuts.
2. Col·loca els dits a l’entrada de la vagina (forquilla vulvar) i realitza una pressió cap avall durant 2 minuts o fins que et molesti.
3. Després agafa aquesta zona entre el dit polze i els oposats, a manera de pinça, i realitza un moviment de vaivé, d’un costat a l’altre, per estirar el teixit de l’entrada de la vagina i la pell del perineu. Realitza aquest moviment durant 2-3 minuts.
4. Per acabar, mantenint els dits en la mateixa posició, realitza estiraments des de dins cap a fora abastant la zona inferior i lateral de la vagina i la pell del perineu, durant uns 2 minuts. Això t’ajudarà a relaxar la zona.

Tots aquests consells t’ajudaran a prendre consciència del teu cos i a adaptar-te als canvis que es produiran al llarg del nostre cicle.

Sí. L’episiotomia és el tall que realitzen els ginecòlegs en el moment de la sortida del nadó perquè els teixits del sòl pelvià no es dilaten correctament i això pot provocar la ruptura dels teixits de la musculatura perineal.

Aquests músculs es poden preparar mentre transcorre l’embaràs fent massatge perineal, reduint així el risc d’episiotomia. El massatge perineal serveix per redirigir les fibres i donar elasticitat als teixits perquè la dilatació sigui bona i eficaç i el nadó pugui sortir sense perjudicar la mare.

És important saber que tant per a la mare com per al pare (han de continuar tenint una relació de parella sense cap impediment).

L’episiotomia pot donar algunes conseqüències que es podrien reduir amb l’aplicació del massatge perineal durant l’embaràs, com ara:

• Pèrdua de força de la musculatura del sòl pelvià.
• Problemes de cicatrització, ja que en ser una zona constantment humida és més complicat que es tanqui correctament.
• Dolor per fricció o dolor constant a la zona de la cicatriu i als voltants, pel fet que en fer el tall no es respecten ni músculs ni nervis.
• Un retard considerable en la recuperació després del part; les mares diuen que el que més els molesta és la cicatriu.

Els olis més habituals són l’oli de rosa mosqueta, l’oli d’oliva i l’oli d’ametlles dolces. S’usen per proporcionar flexibilitat en la zona perineal a través del massatge perineal.

Per al massatge extern es recomana fer servir un oli de qualitat, i per l’intern un lubricant de base aquosa (lubricant vaginal hidrosoluble).

Algunes dones prefereixen evitar la utilització d’olis, pot ser que vulguin olis més viscosos o menys, depenent dels seus gustos o sensacions.

Encara que cal tenir en compte que les primeres vegades que realitzem el massatge es possible que sigui incòmode o lleugerament molest per la sensació de distensió i coïssor de la zona. 

No ha de ser dolorós, si el massatge perineal t’arriba a fer mal, hem de parar i veure quin pot ser el problema. Hem d’estar còmodes per realitzar-ho i es recomana que es faci amb l’ajuda del fisioterapeuta.

Quan anem a fer un massatge perineal hem de tenir en compte que no estem passant per infeccions o d’altres situacions per no causar un problema més gran. Per això hem d’evitar la realització del massatge perineal en vàries ocasions:

• Infeccions vaginals.
• Infeccions urinàries.
• Varius vulvars importants.
• Contradiccions pel part vaginal. Totes aquelles gestants amb cesarea programada per contraindicació pel part vaginal no pesen d’una preparació del seu sòl pelvià.
• Contraindicació mèdica per part de l’obstetra.