L’Organització Mundial de la Salut descriu la disfunció sexual com un problema de la funció sexual que afecta la qualitat de vida, produint malestar físic, psíquic i social. Afecta més del 40% de les dones adultes, nombre que va augmentant amb l’edat.

La fisiosexologia és la branca de la fisioteràpia que s’encarrega de rehabilitar o millorar la funció eròtica en les pacients. L’objectiu és millorar el plaer de cada persona de manera individual o en parella. L’acte sexual es caracteritza per la funció reproductora i la funció eròtica o obtenció del plaer. A les disfuncions sexuals pot fallar qualsevol aspecte del cicle sexual: el desig, l’excitació, l’orgasme o la resolució.

Una bona funció eròtica permet a les persones estar equilibrades físicament però sobretot emocionalment, fent que se sentin a gust en relació amb els altres, ja que la pràctica sexual satisfactòria és una de les fonts que aporta dopamina i serotonina al nostre cos. Aquestes hormones ens aporten motivació i benestar personal. Si aquesta obtenció de plaer resulta interrompuda o hi ha un desequilibri, es produeix un descens d’aquestes hormones que serà perjudicial per a la nostra salut.

Molts dels problemes dels que parlarem al llarg d’aquest post, requereixen l’abordatge per part d’un equip multidisciplinari en el qual poden intervenir un psicòleg, un sexòleg, un ginecòleg, un fisioterapeuta, una matrona, etc. És per això que hem de tractar la pacient d’una manera global per poder realitzar un tractament el més complet possible.

Quan una dona pateix una disfunció sexual, sigui quin sigui el motiu, la viu amb resignació. Moltes vegades ho fa en silenci sense saber què és el que li passa realment, on pot rebre informació, diagnòstic i un tractament adequat.

Avui m’agradaria explicar-vos una mica quines són les afectacions més freqüents que poden patir les dones a nivell de sexualitat, quines són les causes i quines alternatives ens ofereix la fisioteràpia per poder ajudar en la recuperació.

A les disfuncions sexuals moltes vegades se’ls ha donat un origen psicològic. No obstant això, hem de saber que moltes d’elles tenen una causa funcional molt important i que existeixen tècniques específiques per ajudar a resoldre-les. Hem de tenir sempre en compte que ha de ser un treball multidisciplinari, corporal i funcional. Abans de començar qualsevol tractament, hem d’efectuar una correcta història clínica, exploració abdominoperineal i proves complementàries si cal.

Principals disfuncions sexuals femenines

Les principals disfuncions sexuals femenines que ens podem trobar en consulta són:

• VAGINISME

Impossibilitat de penetració vaginal per espasme de la musculatura pubo-vaginal i sovint, perineal. En moltes ocasions la vagina és normal i només es produeix l’espasme en situació d’excitació. Pot ser és una de les afeccions més complexes a nivell sexual en la dona, per això la importància del seu abordatge multidisciplinari. El seu origen pot ser primari, amb causes molt diverses, des de psicoemocionals fins orgàniques.

També podem trobar vaginismes secundaris on trobarem causes psicoemocionals o que poden ser creades per una disparèunia. S’ha d’evitar qualsevol manipulació que ocasioni dolor, ja que provocarà un augment de la contracció involuntària de la vagina, el que impedirà l’evolució correcta en el tractament.

A nivell de fisioteràpia, fem un abordatge des de les estructures externes fins a arribar a el tractament intracavitari. Treballarem per a aconseguir la relaxació muscular a nivell abdominoperineal mitjançant tècniques miofascials, dilatadors vaginals de manera progressiva i altres tècniques manuals fins a aconseguir la correcció d’aquestes contraccions musculars involuntàries. Es busca també una bona mobilitat pèlvica per eliminar qualsevol bloqueig articular que pot incidir en aquesta musculatura.

A mesura que es vagi avançant en el tractament, enviarem a les pacients diferents pautes per continuar amb el tractament a la llar.

• DISPARÈUNIA

Es tracta d’un dolor perineal que pot aparèixer abans, durant o després de les relacions sexuals. Hi pot haver disparèunia superficial, sobretot relacionada amb el moment de la penetració i generalment provinent d’un trauma obstètric que cursi amb una cicatriu d’episiotomia o estrip, vulvitis, atròfia vaginal, etc. El tractament anirà encaminat a recuperar l’elasticitat de les estructures afectades, millorant la lubricació i atròfia de la zona. Per a això, realitzarem tractaments manuals, pautes posturals i massatges, entre altres.

Podem trobar-nos amb disparèunia a nivell mitjà. El dolor no es produeix a l’entrada sinó a la meitat. Estaran associades a hipertonia musculars, cicatrius, endometriosi, inflamació o causa emocional. L’objectiu i tractament serà similar a les superficials canviant la zona de tractament.

• ANORGÀSMIA / HIPOTONIA

Es tracta d’un descens o manca de la sensibilitat, menys excitació. Es produeix una disminució de la intensitat de l’orgasme que desencadena un desinterès per iniciar la sexualitat. La pacient s’excita però no aconsegueix arribar o li costa molt.

Els fisioterapeutes no tractarem l’anorgàsmia si no hi ha plaer o excitació prèvia. Si es dóna aquest cas, haurem d’abordar primer l’excitabilitat ja que és necessària per arribar a l’orgasme, sempre donant-li importància a la feina multidisciplinar.

Les causes solen ser primàries o secundàries per debilitat de sòl pelvià, antecedents obstètrics, menopausa, fibromiàlgia, histerectomia, etc.

La manca de desig sexual produeix fisiològicament que la vagina no s’hagi dilatat prou, el coll uterí no estarà en la posició adequada i això provocarà una falta de lubricació i contacte inadequat del penis a la vagina. Aquest xoc és el que provocarà dolor.

El tractament consistirà en donar informació sexual, exercicis de propiocepció, de potenciació i d’explicar a cada dona que ha de conèixer el seu cos donant-li pautes per autoexploracions.

Això només és una breu explicació de les possibles patologies a nivell sexual en la dona. Sobretot és important saber que, sigui quin sigui el problema, cal una correcta valoració per poder establir un diagnòstic i les alternatives de tractament que existeixen a nivell fisioterapèutic, sempre tenint en compte la importància de l’abordatge multidisciplinari.

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos y para mostrarte publicidad relacionada con sus preferencias en base a un perfil elaborado a partir de tus hábitos de navegación. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad
Obrir xat
Hola
Com et podem ajudar?