Com saber si tens el sòl pelvià?

És molt freqüent que sorgeixi el dubte sobre com saber si tens el sòl pelvià carregat en compte. Les pèrdues d’orina, la sensació de pes en la vagina o notar que costa activar determinats músculs poden requerir una visita de fisioteràpia especialitzada.

El sòl pelvià està format per músculs i teixits que participen en la sustentació dels òrgans pelvians i en funcions relacionades amb el control de la bufeta i l’intestí. Quan aquesta musculatura perd força o capacitat per a respondre correctament a determinats esforços poden aparèixer diferents símptomes.

No obstant això, no totes les molèsties del sòl pelvià signifiquen necessàriament que estigui feble. També poden existir problemes de coordinació, dificultat per a relaxar-ho o altres disfuncions. Per aquest motiu, si vols descobrir com saber si tens el sòl pelvià debilitat, la valoració d’una fisioterapeuta especialitzada és la manera més adequada de conèixer com funciona realment aquesta musculatura.

Podem dir que el sòl pelvià està debilitat quan la musculatura no genera o manté adequadament la contracció necessària. Això és essencial per a respondre a determinades situacions quotidianes com tossir, esternudar, saltar o realitzar qualsevol tipus d’esforç.

Existeixen uns factors concrets que poden augmentar la càrrega que rep el sòl pelvià:

• Embaràs.
• Part.
• Envelliment.
• Restrenyiment persistent.
• Tos crònica.
• Sobrepès.
• Determinats esforços repetits que augmentin la càrrega que rep aquesta musculatura.

El Royal College of Obstetricians and Gynaecologists (Col·legi Real d’Obstetres i Ginecòlegs) identifica aquests factors entre els relacionats amb el debilitament del sòl pelvià i el prolapse d’òrgans pelvians.

Tenir un d’aquests factors de risc no significa automàticament que el teu sòl pelvià estigui debilitat. L’important és valorar els símptomes i comprovar com funciona la musculatura.

Si et preguntes com saber si tens el sòl pelvià debilitat, existeixen alguns senyals que poden indicar la necessitat d’una valoració especialitzada.

Perdre petites quantitats d’orina al:

• Tossir.
• Esternudar.
• Riure.
• Saltar.
• Córrer.
• Aixecar pes.

Quan succeeix qualsevol d’aquestes situacions pot estar relacionat amb una incontinència urinària d’esforç. Les guies NICE recomanen l’entrenament supervisat de la musculatura del sòl pelvià com a tractament de primera línia. Es recomana practicar-ho durant almenys tres mesos en dones amb incontinència urinària d’esforç o mixta.

Hem de prestar especial atenció al prolapse d’òrgans pelvians. Això passa quan algun dels òrgans de la pelvis, com la bufeta, l’úter o el recte, descendeix i exerceix pressió sobre la vagina.

Alguns senyals que poden aparèixer són:

• Sensació de pes o pressió vaginal.
• Sensació d’embalum dins o en l’entrada de la vagina.
• Molèsties després de passar molt de temps dempeus.
• Major sensació de pressió en fer esforços.
• Sensació que alguna cosa descendeix o sobresurt en la zona vaginal.
• Sensació de tibantor o pesadesa al final del dia.
• Necessitat d’asseure’t o tombar-te per a alleujar la pressió.

Aquests senyals poden ajudar-te a entendre com saber si tens el sòl pelvià debilitat. Així i tot és necessari acudir a un especialista per a rebre una valoració professional i conèixer l’origen exacte dels símptomes.

Algunes dones intenten realitzar una contracció i acaben aguantant la respiració o estrenyent principalment:

• Glutis.
• Cames.
• Abdomen.
• Zona lumbar.
• Músculs interns de les cuixes.

Una contracció correcta hauria de produir una sensació de tancament i elevació de la zona pelviana, sense necessitat de fer força excessiva amb altres músculs. Si no saps identificar aquesta musculatura, no significa necessàriament que estigui debilitada. No obstant això, sí que pot indicar que necessites treballar la consciència i coordinació del sòl pelvià.

L’embaràs i el part produeixen canvis importants en l’abdomen, la pelvis i el sòl pelvià.

NICE recomana parar atenció als símptomes de disfunció del sòl pelvià, sobretot durant el període de recuperació postpart. És essencial que això sigui un punt clau en els teus tractament de fisioteràpia obstètrica per a fomentar l’entrenament d’aquesta musculatura tant durant l’embaràs i la preparació al part com després del naixement.

Per aquest motiu, després del part és habitual preguntar-se com saber si tens el sòl pelvià debilitat. Això és molt comú, sobretot si apareixen pèrdues d’orina, sensació de pressió o dificultat per a recuperar el control muscular.

El sòl pelvià també participa en el control intestinal. Una pèrdua de control de gasos o femta pot formar part d’una disfunció del sòl pelvià. Això ha de valorar-se professionalment al més aviat possible.

A més, no convé normalitzar aquests símptomes, especialment si han aparegut després del part o han augmentat progressivament.

Algunes dones descriuen sensació de pressió o falta de sustentació en la zona pelviana al:

• Córrer.
• Saltar.
• Aixecar pes.
• Romandre moltes hores dempeus.
• Pujar escales.
• Tossir o esternudar.
• Realitzar exercicis d’impacte.
• Realitzar determinades activitats físiques.

Aquests símptomes no permeten diagnosticar per si sols un sòl pelvià feble, però poden ser un senyal per a realitzar una valoració especialitzada.

Abans d’evitar córrer per por de tenir pèrdues, deixar de realitzar determinats exercicis o sentir incomoditat constantment són motius suficients per a consultar a un especialista.

Saber com saber si tens el sòl pelvià debilitat no consisteix només a mesurar la força muscular. També hem de valorar com els símptomes afecten les teves activitats i a la teva qualitat de vida.

Un sòl pelvià amb problemes no sempre necessita més força. Algunes dones poden contreure correctament però tenen dificultats per a relaxar la musculatura, coordinar-la amb la respiració o utilitzar-la correctament durant determinats esforços. En altres casos, pot existir dolor pelvià crònic, tensió muscular o altres alteracions que requereixen un enfocament diferent de l’enfortiment.

De fet, les recomanacions NICE indiquen que una valoració professional ha d’analitzar tant la capacitat de contreure com de relaxar el sòl pelvià abans d’establir un programa individualitzat.

Per això, si busques com saber si tens el sòl pelvià debilitat, els exercicis de Kegel, basats a contreure i relaxar de manera voluntària la musculatura del sòl pelvià, no sempre són suficients per si sols. No totes les dones necessiten el mateix tipus de treball, per la qual cosa primer hem de saber què necessita realment la teva musculatura.

Pots intentar reconèixer si ets capaç de realitzar una contracció voluntària del sòl pelvià. Una forma senzilla d’identificar la musculatura és imaginar que intentes tancar suaument la vagina i l’anus i elevar la zona cap a dins. És molt important mantenir l’abdomen, les cames i els glutis relaxats.

Tanmateix, això no substitueix una valoració professional. Es recomana confirmar mitjançant avaluació clínica que la dona pot realitzar correctament la contracció abans d’iniciar determinats programes supervisats d’entrenament del sòl pelvià.

A més, segons Trust d’Hospitals de Gloucestershire, tampoc s’ha d’utilitzar habitualment la interrupció del doll d’orina com a exercici. Aquest exercici pot servir puntualment per a identificar la musculatura, però no hauria de convertir-se en una rutina d’entrenament.

Una valoració de fisioteràpia especialitzada permet analitzar aspectes que no podem comprovar únicament observant els símptomes des de casa.

La fisioteràpia uroginecològica pot valorar:

• La capacitat per a contreure i relaxar el sòl pelvià.
• La força i resistència muscular.
• La coordinació amb la respiració.
• La resposta de la musculatura durant determinats esforços.
• La presència de dolor o tensió.
• Els símptomes urinaris o intestinals.
• L’existència de sensació de pes o signes compatibles amb prolapse.

Actualment es pot dur a terme una valoració digital de la musculatura com a part de l’avaluació. Aquesta servirà per a comprovar que existeix una contracció adequada abans d’iniciar un programa supervisat per a la incontinència urinària.

Per tant, quan parlem de com saber si tens el sòl pelvià debilitat, la valoració no consisteix només a decidir si tens “més o menys força”. També és molt important conèixer com funciona el conjunt de la musculatura d’aquesta zona.

El tractament dependrà dels resultats de la valoració professional de cada pacient.

Quan existeix falta de força, es poden realitzar exercicis específics de sòl pelvià, treball de coordinació amb la respiració i una progressió adaptada a les necessitats de cada dona.

Les guies NICE recomanen programes supervisats d’entrenament d‘almenys 3 mesos per a la incontinència urinària d’esforç o mixta i contemplen programes d’almenys 4 mesos en determinats prolapses simptomàtics.

L’objectiu de la fisioteràpia uroginecológica és aprendre quan contreure, com fer-ho i com relaxar després.

En Donab realitzem una valoració individual per a conèixer com funciona el sòl pelvià i quin factors poden estar relacionats amb els teus símptomes.

Depenent de cada dona, podem treballar:

• Reeducació del sòl pelvià.
• Exercicis de força i resistència.
• Coordinació entre respiració, abdomen i sòl pelvià.
• Relaxació muscular quan existeix excés de tensió.
• Treball abdominal i postural.
• Treball de cicatrius.
• Educació i pautes per al dia a dia.
• Adaptació progressiva a l’exercici.
• Recuperació durant el postpart.

Si tens dubtes sobre com saber si tens el sòl pelvià debilitat, no és necessari esperar que les pèrdues, la sensació de pes o altres símptomes empitjorin. Una valoració especialitzada pot ajudar-te a conèixer què està passant i quin tipus de treball necessita el teu sòl pelvià.

Posa’t en contacte amb el nostre equip de fisioterapeutes i descobreix si el teu sòl pelvià està debilitat o en plena forma.

Per a assegurar-nos que tens tota la informació que necessites, aquí resolem algunes dels dubtes més freqüents sobre com saber si tens el sòl pelvià debilitat. Aquestes preguntes poden ajudar-te a identificar millor alguns senyals, entendre quan convé realitzar una valoració i saber quin paper té la fisioteràpia en cada cas.